La pràctica de yin yoga és una aproximació a la feminitat, a la pausa, al cantó més intern i íntim de la vida i el yoga. El que més em va sorprendre llavors va ser mantenir les postures durant un llarg temps però gaudint-ne, sense cap mena d’esforç ni activació del cos. La conseqüència d’aquest moment d’estàtic va ser que em vaig poder deixar anar totalment.
Fa uns quants anys vaig descobrir la pràctica de yin yoga de la ma de la Mariona Royo. En aquell moment hi havien poques formacions o especialitzacions que fessin èmfasis en el vessant “yin” del yoga.
El yin i el yang
El Yin i el Yang és la teoria filosòfica taoista que explica el funcionament i relacions de totes les coses i de tot l’univers, on a través del canvi i el moviment d’una energia al altre es creen totes les coses.
Originalment Yin és el costat fosc de la muntanya i Yang és el cantó assolellat de la mateixa. Els dos formen i són la muntanya en si. Un cantó no pot ser entès si no és en relació a l’altre.
Yin representa la foscor, la quietud, allò femení, intern i fred. Yang representa la llum, l’acció, allò masculí, extern i calorós. De la perfecta harmonia entre els dos en depen l’equilibri, la salut o la bellesa. A més existeix una transformació constant del Yin al Yang i del Yang al Yin. El moviment de l’univers.
En el taijitu (símbol blanc i negre que representa aquest moviment), veiem com el blanc s’inicia lentament al final de la cua, va creixent fins a arribar al seu màxim esplendor. Llavors en el centre apareix un punt negre, que permetrà al negre sorgir, crear-se i créixer per arribar al màxim esplendor d’on apareix un punt blanc. I així contínuament i sense pausa.
La teoria del cinc elements
La filosofia taoista sempre en connexió amb la natura, explica les estacions o fases de l’any dins d’aquest ball d’energies yin i yang: fusta, foc, terra, metall i aigua.
La primavera, és el naixement, l’inici del Yang després del llarg hivern, l’element que li correspon és la fusta. L’estiu és el màxim apogeu de Yang, la calor, el foc. L’estiu tardà, després de l’apogeu, on la calor es deté i comença a aparèixer energia Yin, l’estació de la terra, de l’equilibri. La tardor és el declivi, on l’energia Yin es fa forta, freda, l’estació del metall. Arriba l’hivern, la mort o el final, domini de l’energia Yin, l’estació de l’aigua.
El fenomen yin yoga
És en aquest context filosòfic on neix el fenomen del Yin Yoga. Va sorgir als Estats Units com a pràctica estàtica i de descans en contraposició de les pràctiques molt Yang, dinàmiques i actives en les que s’està convertint el yoga modern. Combina la pràctica de yoga amb el coneixement de la teoria dels elements i meridians de la medicina tradicional chinesa, aportant una visió energètica de cada postura.
Treballa la consciència i les sensacions, tant externes com internes. Amb això vol buscar deixar anar i afluixar. És per això que el bhavana o suport que podem fer servir durant les classes és:
Sentir, Afluixar, Somriure
Sentir la postura amb totes les seves sensacions agradables i desagradables, afluixar les possibles molèsties deixant anar tota la musculatura i permetent que la postura actuï, somriure cap al nostre cos, postura, respiració i estat en aquest moment.
El cantó femení de la vida
El Yin Yoga és una pràctica per deixar anar la resistència física, mental i emocional. En apropa a les tensions i molèsties més profundes, causades generalment per cos emocional i ens aporta la capacitat d’observar i acceptar.
La visió que més m’atrau del yin yoga en si, es la dolçor que amb la que ens aproximem a les postures. L’amabilitat cap al nostre cos i estat. Connectant amb aquest cantó femení de la pràctica, la cura, la presència, el nodrir-nos.
La majoria de les postures incideixen d’una manera o l’altre en l’aigua. Primer estirant i comprimint els teixits, sobretot la fàscia, perquè aquesta es torni hidratar. Segon treballant els punts dels meridians relacionats amb l’aigua: el meridià dels ronyons i el de la bufeta. Per últim apropant-nos a les emocions més internes des del fluir suau i la respiració tranquil·la.
L’aigua és feminitat, és vida, és yin. Ens nodreix i revitalitza i és tant necessària com el sol que ens carrega d’energia. No hem d’oblidar el nostre cantó femení i intern. Aquesta aigua que gota a gota va construint el seu camí a la vida.